El grup de Steve Harris va comparèixer a l'escenari del Fòrum quan faltaven pocs minuts per a les nou del vespre, en plena llum del dia. Abans, Ghost (entre aquella mena de grups que sembla que només puguin sorgir en països escandinaus), amb un cantant disfressat com un sacerdot catòlic i una calavera al rostre que situen Marilyn Manson als nivells de temor que pot causar un escolanet, van fer-se valer com una de les formacions amb més projecció de l'escena metàl·lica.

Quan l'actuació d'Iron Maiden era imminent, heavies de totes les edats, des de veterans amb noms de tours històrics estampats a la samarreta fins a famílies orgulloses d'introduir els seus fills en la litúrgia del cuir, van concentrar-se en la gran esplanada del recinte amb els dits fent banyes i movent –qui encara les conserva– les llargues cabelleres. Va sonar, pels altaveus, el Doctor Doctor d'UFO i, després d'unes imatges de l'Antàrtida (espai que Iron Maiden recreen en aquesta gira) projectades a les dues pantalles, el sextet va obrir foc –literalment, ja que, en aquesta gira, la pirotècnia torna a marcar el guió– amb dos temes de Seventh Son of a Seventh Son (Moonchild i Can I play with madness), el disc al qual més recorren en una gira (‘Maiden England') fortament inspirada en la del 1988.

Bruce Dickinson, fent malabars força eficaçment amb el peu de micròfon, i els tres guitarristes, amb un bon grapat de corredisses, van anar per la via ràpida, sense quasi ni respirar entre les cançons i regalant al públic just el què volia: un repertori ben proveït de clàssics (2 minutes to midnight, The number of the beast, Phantom of the opera...) i una posada en escena pròpia de les gires més espectaculars del grup, amb flamerades cada dos per tres, la mascota del grup –Eddie– vestida de General Cluster a Run to the hills i Dickinson (l'home que, en la seva faceta de pilot, va evacuar dos-cents ciutadans britànics de la Guerra del Líban del 2006) onejant, a The trooper, la Union Jack amb un vestit de militar del segle XIX. Al final, el més nou que va sonar: dues cançons de Fear of the dark, del... 1992.

Megadeth i Anthrax, després de Maiden, agafaven el relleu. Caldrà veure si Barcelona, aquest cop, és capaç de conservar el Sonisphere.