Feia temps que els organitzadors hi donaven voltes. El Sónar de dia havia de créixer. El de nit, després d'uns primers anys de voltar per escenaris diversos, com ara el poliesportiu de la Mar Bella, fa temps que va trobar un espai escaient a Fira 2, al polígon de Can Pedrosa, a l'Hospitalet de Llobregat.

 

El canvi d'espai ha utilitzat el pretext dels vint anys de la creació de l'esdeveniment, però el motiu principal d'abandonar el singular recinte històric format pel Centre de Cultura Contemporània (CCCB), el Macba i les zones que els envolten ha estat la necessitat d'absorbir un creixent èxit de públic i de prestigi. Però el dubte que planava a l'hora de prendre una decisió era si sortir del CCCB, que li havia donat aixopluc físic i intel·lectual, no faria trontollar un treball fins aleshores impecable.

El Sónar va néixer en un moment en què el CCCB va començar la política de suport a col·lectius independents que promovien el vídeo, el cinema i la literatura des d'una òptica innovadora.

Ahir va ser, per al Sónar de dia, el primer dia d'una nova època. I ja a les primeres hores després d'haver obert les portes es va fer evident que la decisió de canviar d'escala era la correcta i que el lloc triat era l'adequat. Perquè Sónar és, a més d'un espai, un concepte. I els conceptes poden adaptar-se a moltes arquitectures.

Amb el nou espai no s'han canviat les propostes, se les ha refermat amb metres quadrats. Històricament, el Sónar de dia ha tingut la voluntat de ser aparador de productes de nova tecnologia, tant pel que fa als aparells com als continguts. Originalment, aquest esdeveniment va incorporar el que s'anomenava Sonarmàtica (ara Sónar+D), que presentava projectes d'avantguarda creativa relacionats amb la tecnologia i els nous dispositius que fa dues dècades avançaven uns canvis que revolucionarien els sistemes de comunicació i expressió. El Sónar ha acompanyat la societat en aquest viatge, fet en les dues últimes dècades, d'interconnexió per la xarxa. El concepte global ja el van intuir els promotors del Sónar, que han aconseguit l'èxit per saber acompanyar de manera planera un públic al qual la música li serveix també per apropar-se a altres realitats.

Fira de Mostres

El fet que Sónar s'hagi instal·lat a Fira de Barcelona té sentit perquè es tracta d'un recinte que va néixer per mostrar innovacions. A principis dels anys seixanta, eren rentaplats alemanys el que es presentava a la Fira de Mostres; ara són revolucionaris instruments com el polymetros, una eina creada per la Queen Mary University de Londres formada per tres tabletes connectades a un ordinador.

 

 

Un festival que marca l'entrada de l'estiu

 

Si el Primavera Sound va ser sense primavera, l'estiu ha arribat amb el Sónar. Ahir va fer força calor. No podia ser d'una altra manera; no hi ha Sónar de dia si no hi ha una bona extensió de gespa artificial, un discjòquei i una cerveseta ben freda. També cal, a més de ganes de ballar, motxilla, ulleres de sol, samarreta (o camisa informal de màniga curta) i, sobretot, bermudes (per als nois) i pantalons curts,shorts, (per a les noies). Amb aquest equipament van ser milers les persones que es van apropar al Sónar de dia en els seus diferents espais. Els comentaris generals eren d'aprovació. En Miquel, un habitual de la trobada, no sentia nostàlgia pel canvi. “Potser tot era més a mà, però al CCCB hi havia moments de col·lapse en què gairebé no podies ni moure't”, deia poc després de rascar amb la barnilla de les ulleres una butlleta amb què podia guanyar un bolígraf Bic especial per a tauletes (no hi va haver sort). El nou Sónar de dia se situa a l'espai esquerre, mirant cap a Montjuïc, de l'avinguda de Maria Cristina. Concretament, als pavellons 5 i 2 i l'esplanada de la plaça de l'Univers, que ha esdevingut la rèplica gegantina de la zona que formava la plaça Joan Coromines. A més de música, els geeks, els aficionats a les noves tecnologies, van poder disfrutar de les últimes aplicacions que barregen joc, videocreació i música.